Què diu la Premsa

CINEMA GAVIA

Sí, aconsegueix captivar els veterans, els nostàlgics i els habituals; però també les noves generacions. Sans té l’habilitat de sentir que aquell amic o aquest vell oncle que amb les seves “batalletes” és capaç de produir la sensació que se’l coneix de tota la vida, captiva, sabent produir rialles i provocant que aquest monòleg sigui pura diversió i evasió.

Aconsegueix que els 90 minuts de durada el món de fora no existeixi. Això ja de per si aconsegueix ser meritori. Juntament amb imatges d’arxiu que amenitzen el monòleg, també ajuda a entrar a l’espectacle una música molt divertida que va en consonància de l’atmosfera. Atès que Per Fi Sol! no és només un soliloqui, sinó que Sans balla i fins i tot canta, desparramar una energia molt contagiosa.

ABC - Julio Bravo

Per fi sol! el magnífic sabor dels gestos
Sans, com ha demostrat al llarg dels anys, té un domini absolut de la mímica, és un llenguatge on navega amb absoluta naturalitat

Carles Sans Por Fin Solo Crítica ABC
Carles Sans Tricicle - ¡Por Fin Solo!

LUNAS PASAJERAS

A PER FI SOL!, Sans, a qui després d’anys de silenci escènic amb Tricicle per fi se l’escolta parlar, explica al públic de viva veu les més hilarants i surrealistes anècdotes professionals i personals, viscudes en els seus més de 40 anys girant per els principals escenaris de tot el món. PER FI SOL! revela els secrets d’una de les companyies més reconegudes i estimades pel públic. Un àgil i divertit espectacle en què per primer cop es conjuguen el més pur estil Tricicle i la paraula de l’actor, l’expressivitat gestual de Carles Sans i el domini de la comèdia de Corbacho.

EL PERIÓDICO- Marta Cervera

Carles Sans va demostrar no sols bona dicció sinó habilitat en el domini dels tempos.

Sans sap quan convé escurçar o allargar la història.

El seu do per connectar amb el públic i la seva experiència en escena li van servir per embastar una sèrie d’històries, de vegades curioses, sorprenents d’altres, molt divertides.

De vegades no és tant allò que compta sinó com ho fa.

Carles Sans Tricicle ¡Por Fin Solo!

EL PAIS- Javier Pérez Senz

La clau de l’èxit és la naturalitat i la gràcia infinita en l’art de contar històries.

El seu humor té molts matisos, i en les bromes no falta el picant ni el sarcasme, però regna aquest humor blanc per a tots els públics que practica sense perdre l’elegància, amb el to i la intenció justa.

L’espectacle promet ser un dels èxits de la temporada nadalenca al Borràs i té molta vida al davant, tant en català com en castellà, amb previsió de gires per tot Espanya.

AGENCIA EFE

Joan Manuel Serrat, Eduardo Mendoza, Carles Puyol, Judit Mascó, José Corbacho, Àlex Corretja, Ona Carbonell i Josep Maria Argimon han estat alguns dels molts que han assistit a la cita, però els protagonistes dels minuts previs a l’inici de la funció han estat el nou entrenador del Barça, Xavi Hernández, i el president, Joan Laporta, que han estat assetjats pels periodistes esportius.

El públic ha rigut des del primer minut a l’últim, tant amb els gestos de Sans com amb les seves paraules i, especialment, amb els divertits canvis de veus, una habilitat que mai no havia pogut utilitzar amb Tricicle.

Diari Ara - Soldevila - Carles Sans Per Fi Sol!

ARA- Santiago Fontdevila

El bon ritme, la bona dosificació de les petites històries i la precisió amb el gag converteixen la funció en un bon entreteniment.

ESPECTACULOS BCN- Nicolas Larruy

L’espectacle és una demostració de què en Carles Sans té un gran sentit de l’espectacle, del ritme, del tempo, de la respiració del públic, de quan cal fer una pausa i quan cal accelerar… en Carles Sans domina l’escenari i la platea. I per això cal anar a veure’l.

Espectaculos Barcelona - Larruy - Carles Sans Per Fi Sol!

BCN ESCENES- Ferran Martínez-Aira

Nit triomfal d’un valent Carles Sans al TEATRE BORRÀS, estrenant-se oficialment com a monologuista amb PER FI SOL. Genuí i divertidíssim espectacle que coodirigeix ​​el camaleònic José Corbacho. Carles Sans no només s’ho passa teta en escena, sinó que aconsegueix l’objectiu que es marca abans d’entrar en acció: fer riure, riure i riure durant 90 minuts plens d’anècdotes viscudes en aquestes quatre dècades que Tricicle va recórrer mig món.