Articles de Carles Sans

Des de la meva més tendra adolescència que volia ser periodista. Aquest desig em va perseguir fins al dia que vaig enfrontar-me a l’examen d’accés a la facultat. Allà un text de Julián Marías em va fer enrere i es va complir allò que si no et prepares no ho aconsegueixes. Tot i que he anat millorant amb el pas dels anys, la meva virtut més gran mai ha estat el denodat esforç per aconseguir una cosa que costa molt. Com a alternativa, no vaig tenir més remei que matricular-me a la Facultat de Dret, va ser el meu pare qui em va instigar a ser un futur advocat. Per més que m’esforçava a aprendre tot allò relatiu a les lleis, allò m’avorria enormement.

Em vaig autoexpulsar de la Facultat i em vaig posar a imaginar com podria ser de bonic fer riure mentre jo em reia per dins. Com seria de meravellós si un dia fent el que més m’agrada, fer riure la gent, a més a més pogués gaudir la possibilitat d’escriure articles com fan els periodistes. Ves per on ho estic aconseguint des de fa ja molts anys. Gràcies a la infinita bondat i comprensió de diversos directors dels diaris on col·laboro o he col·laborat, cada setmana puc fer-me la il·lusió de ser un periodista que opina.

En aquesta web es pot llegir una petita part dels centenars d’articles que porto escrits en publicacions com El Diario El Mundo de Catalunya, Sport, El Periódico de Catalunya i Tendencias Avui.